Descripció

El 5 de setembre de 2016, veu la llum per fi el tercer àlbum d’estudi de Poomse. Dotze noves cançons que aprofundeixen en el particular so del grup madurat des del seu debut en 2010 i el seu aclamat segon llarga durada de 2014 que passejarien en directe per diferents sales de Mallorca i la península. Ara el seu nou disc s’edita a Espanya a través del segell Espora Records i comptarà amb una limitada edició en cassette para els USA a través del segell americà Custom Made Music.

Deu anys han passat d’ençà que Llorenç Rosselló decidís aixecar un projecte amb el qual construir les sonoritats que formarien part de Poomse i que, en paral·lel al seu àlter ego més personal i intransferible (aka “maicalles“), s’encarregarien de configurar una proposta musical que, a poc a poc, ha anat despuntant entre aquelles sorgides a l’empar del post-rock balear. I despuntar no és fàcil, en la música, i sobretot en un àmbit com el sadcore o l’slowcore (etiqueta de la qual porten fugint tot aquest temps de trajectòria), cal assentar trajectòries de forma constant.

Així doncs, els discs que precedeixen aquest “This is how we fail” (Espora Records, 2016): “Tomorrow will be come and will be fine” (Foehn, 2010), “Star EP” (Foehn ,2011), “Poomse vs the kingdom of death (Foehn, 2014) o la seva contribució al “Pecan Pie Vol 2” (Autoedició, 2014), són treballs carregats de sobrietat sònica, experimentació, melangia, cinemàtica i un seguit de sentiments -a priori- tristos i negatius que acaben per trobar un camí lluminós i lluny de l’obscuritat que hom pot pensar que tenen si es fa una escolta ràpida. De fet, Poomse és una d’aquestes bandes a les quals se’ls hi ha de dedicar temps per descobrir tot el que poden arribar a oferir.

Tot un ventall de característiques que amb la banda assentada en la seva formació definitiva la qual, junt Rosselló, completen Gaspar Reixach, Joan Llabrés i Sebastià Mesquida (a qui trobar en els crèdits d’altres bandes com Poal, Rutina, Monkey Doo, Fex Caduc o Petroleo), ha sabut trobar l’equilibri a l’hora d’apostar per la composició, per l’enregistrament, per la producció i per al posada en escena a “vuit mans” allunyant-se definitivament del personalisme inicial del grup.

Ara, amb l’experiència acumulada d’haver treballat amb gent de la talla de Johnn Golden (Sonic Youth, The Secret Society, etc) i la cohesió extra que dóna treballar durant una dècada, arriba un nou disc amb el segell mallorquí Espora que aposta per la continuïtat musical i literària del grup (com per exemple l’existent en “heartless bastards of the world” o “california”) i alhora per la recerca d’un format sonor amb el qual refermar el directe de la formació (“in the woods”, “plastic flowers”) el qual, malgrat tenir una qualitat incontestable, es prodiga pels escenaris menys del que voldriem molts.

Disseccionar una societat podrida que, tot i el món que l’està construint, encara permet albergar certa esperança quan arriba un nou dia; cantar a la ràbia que provoquen les mentides, parar atenció en les hipocresies o anhelar els somnis de futur és part del ventall temàtic d’un disc ple de matisos i cadències musicals carregades de meticulositat en la que caure des del primer segon.Joan Trias, Agost 2016.

 
Reproducció sonora

 

Articles a la nostra Tenda Espora