Descripció

Doctor Martín Clavo va ser el nom escollit a l’atzar per un amic allà per l’any 1998 i amb el qual David (guitarrista i veu) donava començament a una de les millors bandes de rock en directe i en estudi que Mallorca ha vist durant els últims anys . Des dels seus inicis han gravat multitud de demos fins a editar amb el seu propi segell “Producciones Transgénicas” tres discos: “Todo superman tiene su kriptonita” (2001), “Mente de perro” (2004) i “El dia en que salvamos la tierra” (2008). També van editar un single cd en els seus inicis (1999).

A la primavera de l’any 1998 David, després d’haver participat en grups com “Los cara vana” i “Los Grabes” decideix emprendre un projecte d’esperit improvisat i anàrquic basant-se en el rock and roll de tota la vida i en idees noves que qualsevol podria aportar. Per a això comptaria amb Malvís a la bateria, que ja tocava en els mateixos grups esmentats abans, i amb Roy Vulcano al baix, que venia de “Los Renegados“. Als pocs mesos David va conèixer en una botiga de guitarres a Sergio Ruiz i, parlant, parlant, va anar a l’assaig a provar i es va quedar en el grup. A causa dels alts volums de guitarra que Sergio utilitzava tots havien de tocar al mateix nivell. Roy Vulcano va deixar la banda més tard i Sergio va introduir a Enrique Perez que passaria a tocar el baix.

El grup sempre ha estat marcat per nombrosos canvis de formació al voltant sempre de David. Allà per l’any 2000 entraria en la formació Omi Zida (ex-Junk Galaxie) qui seria part fonamental per estructurar el so del grup. Una altra incorporació decisiva en el grup seria la de Ginés Fernández (Neo Tokyo, Crudos, Cannibales) a la bateria l’any 2003. Amb aquesta formació de David (guitarra, veu), Omi (guitarra), Enrique (baix) i Gines (bateria) gravarien a Casino Royale el seu Mente de perro, un dels seus discos més celebrats.

Amb la sortida d’Enrique del grup i ja com Power trio mostrarien la seva vessant més visceral i potent. D’aquesta època veurien la llum els seus enregistraments en C’an Estrella sota la supervisió de Toni Reynés, primer d’El dia en que salvamos la tierra i poc després del seu Comida para gusanos (2009), aquesta vegada amb Gato a la bateria substituint Ginés.

BLAUCD596 DrMartinCalvo - portada.indd

Després de nous canvis, entra al grup Marc Barberà per encarregar-se del baix i torna Ginés a la bateria. Poc després s’incorpora també Jordi Martinez (Neo Tokyo, H1000VM) per encarregar-se dels teclats, sintetitzadors, efectes i en alguna ocasió de la guitarra. Amb aquesta formació aposten fort, realitzen nombrosos concerts i arriben a un acord amb el segell Blau per a l’edició del seu pròxim treball: Explosión en el laboratorio (2012). “Escoltant un disc com” Explosió al laboratori “, un s’adona del llarg camí que han hagut de recórrer per arribar al 2012 amb totes les seves virtuts intactes. Enrere queden concerts salvatges, sonades aparicions televisives i un impressionant nombre d’himnes als quals, ara, els podem sumar nous, com “Odissea Interplanetària”, “Cadena humana”, “Explosió al laboratori” o “Màfia“. “Deia Tomeu Canyelles en un article.

Marc Barberà abandonaria la banda poc després i en el seu lloc prendria el baix Nick Miranda per a gravar el 2013 el seu últim treball fins a la data, el disc Cicatrices en los ojos, gravat als estudis Favela de Pep Toni Ferrer, masteritzat per Hay Zeelen i editat el 2013 de nou de manera independent.

Molt han fet parlar DMC durant aquests 15 anys i molt hauran de dir en els propers 15 anys.

Doctor Martin Clavo – El carnicero del vivero

 
Reproducción sonora

Artículos en nuestra Tienda Espora